UNO NUEVO EN LA FAMILIA
El dia 29 de diciembre del 2012, mi hermano nos trajo a casa una nueva mascota , un perrito negro como el carbón al que bautizamos como Rufus. Ademas tenemos otra perra pastora marrón que se llama Canela, y también tenemos dos gatas la Rasca es la grande, y la Pica Pica la pequeña.
Rufus es un perro que aunque pequeño, es esbelto y corre mucho.Con la Canela, estan muy hermanados.
Cuando lo saco a pasear al Rufus, no le puedo soltar la correa, porque se lanza a ladrar a las ruedas de los coches y tengo miedo de que lo atropellen.
Es un perro muy afectivo, y parece muy agradecido de que mi hermano lo sacara de la perrera, siempre que me voy con el coche, se sube al sofá de la habitación y se pone a mirar por la ventana, además no hace sus necesidades hasta que no lo sacamos a la calle. Lo saco tres veces al dia, a las siete de la mañana más o menos. Luego mi madre suelta a los dos en el hortal que tenemos en casa y cuando llego el sólo sube a casa. A las seis de la tarde, lo vuelvo a sacar con la correa y más tarde a las diez de la noche, antes de irme a dormir.
Cuando llegamos a casa, nos hace muchas alegrias y mientras subimos las escaleras lo sentimos gemir de alegría.
La verdad es que se porta muy bien, es juguetón y nos alegra siempre y la Canela también es muy buena y muy noble.
Jose Angel S. G.
És un recurs integrat a la Xarxa de Salut Mental on podem crear, compartir, expressar, imaginar, aprendre i sobretot gaudir amb la resta de companys del Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental de La Seu. També es una estructura terapèutica orientada a promoure la rehabilitació i inserció socio-comunitària.
dimecres, 20 de febrer del 2013
dimecres, 13 de febrer del 2013
UNA PAGESIA AMB DECADENCIA
La pagesia que van viure els meus padrins, m'esplicaven que era dura però constant.
El 70 % de població vivien dels conreus, de les vaques, cavalls dels horts etc... . Amb condicions dures de molt patir no hi havien ni màquines ni tractors tot es feia amb la força de les persones de sol a sol tot l'any. Els pobles s'ajudaven els uns i els altres, tot i les condicions adverses ho feien tot, i eren més feliços que no pas ara.
Ara, actualment la pagesia, els pobles ja no queda res, ben poca cosa i a les riberes, a les planes i les valls queden unes quantes explotacions ramaderes, la població ja no li dona cap importància.
Arribarà el moment que prou els trobarem a faltar un ofici que es pot perdre que durant segles havia arribat a ser tant inportant.
El 70 % de població vivien dels conreus, de les vaques, cavalls dels horts etc... . Amb condicions dures de molt patir no hi havien ni màquines ni tractors tot es feia amb la força de les persones de sol a sol tot l'any. Els pobles s'ajudaven els uns i els altres, tot i les condicions adverses ho feien tot, i eren més feliços que no pas ara.
Ara, actualment la pagesia, els pobles ja no queda res, ben poca cosa i a les riberes, a les planes i les valls queden unes quantes explotacions ramaderes, la població ja no li dona cap importància.
Arribarà el moment que prou els trobarem a faltar un ofici que es pot perdre que durant segles havia arribat a ser tant inportant.
DANIEL PUBILL
divendres, 1 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

