Recuerdos....

Ellos ya no están...
Ella de un pueblo y hija de payeses, hacía de cartera y se casó con mi tío 15 años mayor que ella; se fueron a Barcelona pero al poco tiempo volvieron a la Seu d'Urgell donde cogieron un bar llamado "La Oficina". Lo llamó así porqué cuando las esposas preguntaban a sus maridos de donde venían ellos respondáin " de la oficina". El bar estaba delante del cuartel, venían militares a comer o beber alguna copa, yo era pequeña pero siempre me ponía la gorra y hacía la instruicción con ellos, era como su hermana pequeña y un amiga, muchos de ellos aún vienen a verme con sus esposas y hijos.
La "Padrina" siempre les hacía de chacha, la comida, les lavaba la ropa....etc.
Mi tio me enseñó la mejor religión del mundo, la que mejor que se ha inventado "lo que no quieras para ti, no lo quieras para nadie"

Siempre estaréis con nosotros ..la que no os olvida y os quiere.

Con xita

La revista sol i lluna ja és més coneguda

Aquest article esta extret dels articles mensuals que la dinamitzadora Ester Collado del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell escriu i penja a diferents web's sobre Tic i accessibilitat. La podeu trobar en aquestes adreces www.xarxa-omnia.or o al blog http://blog.xarxa-omnia.org/laseu

Sol i Lluna

Una de les tasques que més difícils de la nostra feina com a persones dinamitzadores és trobar activitats prou atractives i originals per tal de motivar els nostres usuaris.

La revista Sol i Lluna s'ha acabat convertint en una d'aquestes activitats prou estimulants per a un grup de persones amb problemes de salut mental que acudeixen al Punt Òmnia de La Seu d'Urgell. Va néixer l'any 2008, fruit de les reunions de valoració i programació que fem periòdicament entre el Punt Òmnia i les terapeutes del Centre de Dia de Salut Mental (CSM). Vam considerar que fer una revista periòdica era una bona manera de crear i fer una activitat on els participants d'aquest centre pugessin expressar-se, explicar i donar a conèixer el que fan en el seu dia a dia, tant al Punt Òmnia com al centre.

En total són entre 8 i 9 usuaris que van arribar a l'Òmnia per iniciar-se en el món de la informàtica a través d'un taller d'alfabetització digital. La majoria no sabia gaire cosa sobre aquest àmbit i poc a poc han anat adquirint competències digitals.

Ara podem dir que la revista ja és una activitat més que consolidada al nostre espai i també al Centre de Dia.

I com la fem, aquesta revista?

Els usuaris, juntament amb les seves terapeutes, s'organitzen i es reparteixen els articles o seccions a elaborar. Un cop feta la organització, cadascú escriu el seu article a mà. Posteriorment, a l'Òmnia, traspassen el text a un processador de textos, ja sigui Word o Writter. Normalment no en fem prou amb una hora i aquesta fase s'acaba allargant durant un parell de sessions. A part, cal corregir les faltes d'ortografia, inserim imatges, hi posem títols amb wordart o fontwork... En definitiva, li donem format.

La revista compta amb seccions com opinió personal, receptes de cuina, passatemps, excursions i visites culturals, activitats de lleure, festes i tradicions, etc. No tots els usuaris del Centre de Dia venen a l'espai Òmnia, però amb els que venen ja queden d'acord i escriuen els articles que falten.

En tota la fase de redacció de la revista és bàsic el treball organitzat. No és fàcil organitzar, animar i motivar per a que tothom participi. Per això és primordial la feina que fan des de l'equip de salut mental. Des d'aquí, els vull felicitar per aquesta tasca!

Una vegada tots els “redactors” han fet la seva feina i hem elaborat la portada de la revista, es porta a imprimir. Com que no és gens fàcil trobar un esponsor que vulgui apadrinar la idea, de moment el centre de dia en fa la impressió i el tiratge. En fem 4 a l'any, una per estació: hivern, primavera, estiu i tardor.

I jo des d'Òmnia faig un pdf i, a traves de l'aplicació Issu, http://issuu.com/, penjo el pdf al seu blog que és una de les altres activitats que fem amb aquest col·lectiu http://cdlaseu.blogspot.com/ . D'aquesta manera en resulta una revista on-line. Treballar amb Isssu no és gens de difícil i el resultat és bastant professional.

Un dels objectius clars a treballar amb aquest col·lectiu és la motivació i les ganes de fer. L'Òmnia ha de ser un espai on aquests usuaris vegin que són capaços de fer coses molt interessants a través de les Tic. I és que quan porten uns dies treballant en cada edició i ja veuen el funcionament, el tracte, la manera de fer... es troben molt a gust.

Com a anècdota recordo que la primera setmana de classe només van venir tres usuaris, a la següent ja eren 8 i, en programar el següent curs, vam haver de programar dos hores separades perquè ja eren 16!

Crec que amb aquest tipus de col·lectiu és important que ells participin dient la seva: que volen fer, els seus interessos, hobbies... Per a molts d'ells és important ensenyar el que fan a la familia, als amics i, per a d'altres, en canvi, senten vergonya, però poc a poc van assumint habilitats i treballen molt la cohesió de grup. Per tot plegat, és primordial que rebin un tracte amable i proper.

El dia 10 d'octubre és el dia mundial de la Salut Mental. Entre tots hauríem de fer el possible per a que una persona amb una malaltia mental què és totalment capaç de fer, estimar i treballar pugui tenir qualitat de vida sense amagar-se i accedir a tot com qualsevol altra persona.

Ester Collado Martínez

Dinamitzadora del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell

LA MEVA RUTINA I DESCANS

A les Valls d'Aguilar hi ha un poble que es diu Miravall.
hi pugem els caps de setmana, treballem a l'hort per distreure'ns som poca gent però ben avinguda, uns pugen per descansar i per desconnectar de la rutina.
Moltes vegades jo em distrec plegant bolets, xicoies i carreroles.
Hi ha una casa habitada que cada dia talla l'herba dels camps i ens mantenen els carrers nets d'herba, sort en tenim perquè ens conserva el poble net.
És un poble molt maco que sembla un pessebre per tots els visitants que el venen a veure.

Daniel Pubill

Ejercicio y Salud

La falta de actividad física hace que los músculos se ablanden y pierdan flexibilidad .
Un buen programa de ejercicios contribuye a distribuir el peso y a mejorar nuestro aspecto y bienestar.No ha de ser exhaustivo ni agotador sino todo lo contrario fácil , relajante y divertido. No olvidemos que el corazón es un músculo nuy delicado y aprendamos respertarlo.

J . Mª

Pascua

Es una fiesta religiosa que se celebra entre los meses de marzo y abril.
El primer domingo es Domingo de ramos en el cual se vendicen las palmas. Despues el jueves y el VIERNES SANTO que se hace la procesión y el Domingo que es el dia llamado de resurrección
se celebra con una comida, que los padrinos regalan a los ahijados la típica mona ,entre ellas pueden ser de nata, yema tostada, mantequilla etc.... los crios suelen hacer una semana de vacaciones.

CON CHITA

MIS MASCOTAS

Hola, me llamo Jose Angel y os voy a explicar algo sobre mis mascotas: Tengo dos perras, madre e hija. La madre se llama Perla y es una mezcla entre pit bull y labrador, ya tiene doce años, pero se conserva muy bien y es un animal muy noble y bueno. Es de color blanco y su pelaje es corto, al contrário de su hija Canela, que no se parece en nada a su madre, ya que es marrón y con el pelo largo que le tapa los ojos.
Los cuido muy bien, y ademas me vigilan la casa.
Tambien tengo una gata que se llama Rasca, es gris, rallada y de pelo largo y aunque la quiero mucho es un poco interesada, a veces no se deja tocar y me esquiva metiendose entre las plantas del jardín o corriendo hacia el campo. Por la mañana le abro la puerta del garaje y sale a la calle todo el dia, hasta que llego por la noche, que me espera para volver a entrar en el garaje.
A veces se va por ahí y le cierro la puerta, ya que tambien tiene su casita en la calle, bajo el cubierto. Mis perras, se llevan muy mal con mi gata, y tengo que vigilar que no se encuentren.
Pero lo tengo todo controlado.

ANGEL

el amigo invisible

Como cada año hemos celebrado el amigo invisible, yo lo encuentro muy divertido porque
esperas el regalo con mucha ilusión y no solamente por ti sino por tus compañeros , y el
no saber quien te hace el regalo le da un sabor diferente a lo usual .
Tanto si te gusta como sino nunca sabes quien te lo ha hecho.
Yo puedo decir que el del año pasado fué muy acertado para mi y el de este año me ha
resultado m uy gracioso.

BLANCA

EL NADAL

El Nadal és temps de retrobament de les famílies i de bons àpats, com la sopa de galets i el gall d'indi, el pollastre amb prunes i els canelons el dia de Sant Esteve.
Després be el cap d'any
En aquetes festes s'ha acostuma a menjar molt i beure cava i torrons i aqui no acaba la festa encara queda el dia de reis que mengem el tortell de reis dins d'ell hi ha una faba i un rei el qui li toca la faba paga el tortell hi ha de varies maneres de nata, de cavell d'angel....
La meva familia és tradició d'anar a un resturant i pot triar el que vol cadascú

JOSEP RIPOLL