dijous, 20 de novembre del 2014

30-40-50 i tants.

Molts de nosaltres als trenta teníem feina i sortiem de gresca els caps de setmana. Tot i que alguns sortim menys que avans els vint. Els trenta anys nosaltres els hem pasat en diferents décades. Depenent de quina década hem viscut els 30 anys, hem petit una crisis económica, cambis polítics. En general es una etapa per estabilitzar-se, formar una familia, hipotecarse, viatjar, de renuncies. Alguns de nosaltres als 40 anys vam començar a vindre al centre de día, altres encara no els hem complert. Comences a frenar la gresca i aprens a cuidar-te més. També aprofites per estudiar coses que no havies apres avans, cambiar de feina per millorar-la. Hi ha també gent que se separen, se divorcien, formen una familia. Als 40 anys tens més experiència en la vida i una maduresa mental. Als 50 anys alguns de nosaltres estem més estables de la nostra malaltia perque no deixem la medicació, perque no beguem alcohol, fem esport, sortim a caminar més i ens relacionem més amb la gent. Se´t complica més la feina ja que surten alguns problemas de salut, també es cert que als treballs volen gent jove. Es una edad en la que pares a pensar que has fet a la teva vida, quines coses has aconseguit, quines coses et falten, fer un balanç. Els teus fills ja son grans i fins i tot pots ser avi. Companys del centre de dia de salut mental, La Seu d´Urgell.