Les Homilias d'Organyà

Les Homilias d'Organyà


Organyà és el bressol de la llengua catalana perquè es van trobar les Homilies fa 800 anys; es va celebrar el vuité centenari (2004 - 2005). El document literari més antic en llengua catalana que ha arribat fins els nostres dies.
El manuscrit conegut com les Homilies d'Organyà és el text literari en llengua catalana descobertes l'any 1905 pel cèlebre historiador Joaquim Miret i Sans a la rectoria d'Organyà, les homilies contenen un conjunt de sis sermons escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit fulls.
Foren redactades l'any 1204 amb la finalitat de ser predicades pels canonges de la Col·legiata de Santa Maria als fidels d'Organyà durant el temps de Quaresma.
El manuscrit es conserva a la biblioteca de Catalunya.
Una bona part del primer foli és mutilada com a conseqüència del mal estat de coservació en que va romandre durant molt de temps.
Hi ha una exposició permanent en la Plaça de las Homilies  s/n (Organya)








                 Josep Mª

EL EURO DE RECETAS Y EL COPAGO

El euro por receta lo beo bien pero el copago no, y menos para algunas personas  mayores que tienen pensiones pequeñas .
Esto lo han hecho por culpa de algunas personas que han abusado de la medicación gratis y yo por tanto los veo que son unos egoistas que por medio de ellos hemos pagado todo pero siempre pagan justo por pecadores.

Magdalena Gomez

MAGOSTO

El magosto es com es s'anomena a Galicia la festa de la castanyada. El dia 1 comença la celebració d'aquesta festa. Es fan magostos desde el dia 1 de novembre fins el 12.

Es reuneix la gent amb la familia, per menjar, lo típic es menjar sardines, castenyes i el vi de la nova collita, molt esperat. Tothom convida a provar el seu nou vi.

Com diuen alla per "San Martiño mata o porco e enceta o viño, ja que Sant Marti cau en dia 11, i per aquestes dates es quan es fa la matança del porc, i coincideix amb la recollida de les castanyes que son molt valorades a Galicia. Ja que les persones majors diuen que les castanyes van fer pasar molt la gana, els meus pares i tiets m'expliquen que quan eren petits es posaven molt contents quan els hi donaven un grapat. No tothom tenia castanyers de la seva propietat. Avui en dia els meus parents planten nous castanyers encara que triguin a donar fruit, ja que son un be molt preuat, i s'obtenen bastants beneficis.

Esta be que es facin magostos , es tasten els fruits que ha donat la terra. Per aquestes dates no hi he anat mai pero tinc ganes de anar algun cop.

Seve